Nova llar d'infants a Esperança, a partir del dia 1 de setembre de 2017
  • Aquest ha estat l’adjectiu que ha donat categoria a la pandèmia i al confinament. Durant aquestes setmanes de vida diferent ho hem fet tot i ho hem sentit tot de manera excepcional. Hem viscut, conviscut i treballat. Hem llegit, escoltat, dibuixat, retallat, copiat, pensat, creat. Hem rigut i plorat. Segur que també ens hem frustrat, enfadat, divertit, i tantes i més accions i sensacions que ja formen part de la nostra vida sempre més excepcional.

    Tanmateix, però, la nostra excepcionalitat, allò que ha fet que el nostre petit món fos excepcionalíssim és una força interior que no té edat ni cultura ni fronteres perquè és un esperit: l’esperit de superació. 

    Si hem aconseguit posar-lo en marxa, l’esperit de superació haurà estat la nostra millor defensa personal contra l’alarma, el dubte, l’angoixa, la tristesa, la desesperació. Ens ha donat un cop de mà i ens hem pogut reinventar. 

    De totes maneres, ens ha costat i ens costarà. Viure durant setmanes més o menys envoltats de malaltia i mort, d’atur i necessitat ens ha allunyat de la nostra zona de confort. I, a vegades, ens n’ha allunyat molt.

    Però de tot se’n pot fer una lectura positiva i se’n pot buscar i trobar el costat positiu. Per això de seguida ens vàrem fer nostre el lema Ens en sortirem i amb les precaucions que sempre seran poques podrem no sé si reprendre o retornar però sí que podrem continuar endavant.

    Acabo. De tots els records que la història guardarà, n’hi ha un (el vídeo que la cap d’estudis de Primària, la senyoreta Clara ha muntat a partir de les captures de pantalla anunciades i fetes pels tutors i tutores en una de les últimes videotutories) que ens farà somriure amb alguna llàgrima perquè és una petita gran mostra d’una bona part de les nostres vides d’aquests tres mesos i escaig. 

    A TOTHOM, A CADASCÚ... MOLTES GRÀCIES!

    19 de juny de 2020

    per Mar Serra
    Directora pedagògica