Nova llar d'infants a Esperança, a partir del dia 1 de setembre de 2017
  • Quart dia: Excursió a Hamburg

    Divendres dia 31 ens vam trobar ben d’hora a l’estació de tren de Bergedorf per anar plegats a visitar la ciutat d’Hamburg, a uns vint minuts aproximadament de distància. Un cop allà, els alumnes es van dividir en petits grups amb l’objectiu de completar una gincana fotogràfica pel centre de la ciutat. Les proves eren tan diverses com aconseguir instantànies d’una parella ballant davant les Torres Ballarines, a prop del concorregut barri de Sankt Pauli, algú degustant el famós dolç Franzbrötchen a una de les múltiples cafeteries a prop de l’ajuntament, o trobar un intercomunicador amb el cognom Müller, un dels més comuns a Alemanya.

    El punt d’arribada era la parada del port Landungsbrücke, des d’on vam agafar el ferri número seixanta-dos per anar a la “platja” i fer un pícnic.

     

    Cinquè i sisè dia: Temps amb les famílies

    El cap de setmana els alumnes han estat amb les respectives famílies d’acollida. La gran majoria vam coincidir al Dom, un parc d’atraccions mòbil que s’instal·la a la ciutat d’Hamburg tres cops l’any i esdevé una cita ineludible per a tot el jovent .

    Diumenge per la tarda, però el lloc de trobada va ser la cantina de la mateixa escola. Allà les famílies van organitzaven una barbacoa d’acomiadament. Cadascuna cuinar plats típics per compartir: amanides variades, salsitxes de carn i tofu, pastís de poma, ossets Haribo de goma... va ser el moment d’agrair les famílies i l’escola la seva amabilitat i expressar el desig que l’intercanvi perduri en el temps. A més, l’escola va donar els alumnes una còpia del recull de receptes castellà-alemany, projecte en què els alumnes havien estat treballant conjuntament a classe.

     

    Setè dia: La tornada

    Avui dilluns 3 d’abril ens hem tornat a trobar a l’estació de Bergedorf, però aquest cop per iniciar la tornada cap a Badalona. Amb el semblant una mica seriós hem pujat al tren que ens portava a l’aeroport. De camí hi ha hagut temps per repassar anècdotes sorgides de la convivència amb les famílies alemanyes. A la terminal de sortides, les llàgrimes han estat inevitables. Els alumnes badalonins s’acomiadaven dels seus companys alemanys sabent que els tornarien a veure, però alhora amb el sentiment compartit que la retrobada quedava encara una mica lluny en el temps, senyal inequívoc que l’experiència ha estat molt valuosa, no només a nivell acadèmic, sinó també a nivell personal.

    4 d'abril de 2017

    per Mónica Ranz
    Directora d'Arrels-Blanquerna